Metgessa del CAPLa tecnologia mèdica avançarà, però les decisions es prenen lluny del barri.
Metodologies
Organitzar el procés
Systemic Design Framework
Les fases d’un projecte de canvi sistèmic, de la visió a continuar aprenent.
Entendre el contextPolak Game
Com veu el grup el futur i si creu que hi pot influir.
Entendre el contextHorizon Scanning
Senyals de canvi ordenats per àmbits polítics, econòmics, socials…
Entendre el contextCausal Layered Analysis
Les quatre capes d’un problema, dels titulars als mites de fons.
Entendre el contextBusiness Transformation Compass
Diagnosticar la mentalitat i les accions d’una organització.
Explorar futursFutures Wheel
Les conseqüències directes i indirectes d’una tendència.
Explorar futursFutures Cone
Classificar futurs: probables, plausibles, possibles, i si els volem.
Explorar futursThe 10-year bet
Com canviarà un rol professional d’aquí a 5 i 10 anys.
Imaginar i fer tangibleWorld Building
Construir un món futur amb detall, dimensió per dimensió.
Imaginar i fer tangibleWorld Hinting
Un objecte quotidià que deixa intuir tot un futur.
Decidir i planificarTipus de planificació
Triar com planificar segons la incertesa i la capacitat d’actuar.
Decidir i planificarBackcasting
Del futur desitjable cap enrere, fins als passos d’avui.
Decidir i planificarThree Horizons
Què deixar anar, què fer de pont i què fer créixer.
Treballar amb IAAI for Service Design
Decidir tasca per tasca quin paper hi té la IA.
Treballar amb IABrief per a la IA
Set camps per fer un bon encàrrec a la IA, i el prompt que en surt.
Cas d’exemple
El repte
L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
El context
El barri envelleix: cada vegada hi ha més persones de més de 80 anys que viuen soles. El servei d’atenció domiciliària té llistes d’espera, les treballadores de cures estan mal pagades i moltes famílies, sobretot dones, cobreixen el buit. L’Ajuntament vol decidir cap a quin model de cures vol anar i què cal començar a fer ara.
Qui hi participa
- Ajuntament (serveis socials)
- Cooperativa de cures
- CAP del barri
- Associació de veïns
- Gent gran
- Famílies cuidadores
Systemic Design Framework
Com organitzem el projecte?
Què és
El marc del Design Council (2021) per a projectes de canvi sistèmic. Parteix del Double Diamond (Discover, Define, Develop, Deliver) però el situa dins d’un marc més ampli: comença pel canvi que volem aconseguir, no pel problema, i no s’acaba amb la solució. Al centre hi ha dos diamants que es recorren en bucle: explorar i reformular, i crear i catalitzar. A l’esquerra, l’orientació i visió i, a la dreta, continuar el camí. A dalt i a baix, dues dimensions que acompanyen tot el procés: connexions i relacions, i lideratge i relat.
Quan fer-lo servir
- Per planificar un projecte complex amb molts actors.
- Quan el problema forma part d’un sistema i una sola solució no n’hi ha prou.
- Per explicar a un client com serà el procés.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Per a cada fase, anoteu què fareu en aquest projecte: quina visió, què explorareu, com reformulareu el repte, quines intervencions creareu, com les posareu en marxa i com seguireu aprenent.
Plantilla en blanc
Orientació
i visióExplorarReformularCrearCatalitzarContinuar
el camíConnexions i relacionsLideratge i relat
i visióExplorarReformularCrearCatalitzarContinuar
el camíConnexions i relacionsLideratge i relat
Visió: cap veí gran sense xarxa de cures.
La natura també compta.
Entrevistes a gent gran i famílies.
Mapa del sistema de cures.
No falten places: falta comunitat.
Les cures com a bé comú.
Casa de cures a cada illa.
Banc de temps.
Pilot a dues illes.
Finançament per escalar.
Revisar cada 6 mesos.
Compartir-ho amb altres barris.
Aliança CAP, cooperativa i veïns.
Donar veu a qui cuida sense cobrar.
Relat compartit: «el barri cuida».
Algú de l’Ajuntament que el defensi.
Consell. En lloc d’una sola solució, pensa en un portfolio d’intervencions a diferents nivells: serveis, espais, normes, relats i cultura.
Polak Game
On som?
Què és
Cada persona es col·loca segons si creu que el futur serà millor o pitjor (eix vertical) i fins a quin punt creu que hi pot influir (eix horitzontal). Fa visibles les suposicions amb què el grup arriba al projecte.
Quan fer-lo servir
- Per obrir un taller o un projecte.
- Abans d’un taller, per conèixer els stakeholders.
- Amb grups molt diversos.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Com es cuidarà la gent gran del barri d’aquí a 20 anys: millor o pitjor? I tu, hi pots influir? Posa un post-it amb el teu nom i rol, i explica per què et col·loques aquí.
Plantilla en blanc
Coordinadora de la cooperativaLes cooperatives de cures creixen i ja negociem amb l’Ajuntament.
Tècnic de serveis socialsTenim pressupost per provar models nous.
Filla cuidadoraCada any hi ha més gent gran i menys cuidadores. Ja no dono l’abast.
Veí de 82 anysNingú ens pregunta què volem.
Associació de veïnsLes onades de calor faran mal, però el barri es pot organitzar.
Consell. Comença pels extrems; si el grup és molt pessimista, dedica més temps a futurs positius.
Horizon Scanning
Què arriba?
Què és
Recerca estructurada de senyals de canvi (notícies, productes, lleis, comportaments), classificats amb el PESTLE per mirar a 360°.
Quan fer-lo servir
- Al començament de tot projecte de futurs.
- Quan l’equip només veu el seu sector.
- Per preparar targetes de tendències per a tallers.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Busqueu senyals que puguin afectar les cures el 2050. Un per post-it, a la columna que toca i del color del seu tipus.
Plantilla en blanc
Senyal feble (indici petit, encara aïllat)Senyal (canvi concret que ja es veu)Tendència (molts senyals en una direcció)Força motriu (causa de fons)
Polític
SenyalL’Ajuntament amplia el pressupost d’atenció a domicili.
Senyal feblePressupostos participatius amb projectes de cures.
Econòmic
TendènciaFalten cuidadores i els sous són baixos.
Senyal febleBancs de temps: una hora de cures per una hora d’un altre servei.
Força motriuEnvelliment de la població.
Social
TendènciaMés gent gran que viu sola (soledat no desitjada).
SenyalCohabitatge sènior en cooperativa.
Tecnològic
Senyal febleRobots de companyia en residències al Japó.
SenyalTeleassistència amb sensors que detecten caigudes.
Legal
SenyalLa regulació europea de la IA limita l’ús de dades de salut.
Senyal febleDebat sobre comptar les cures familiars per a la pensió.
Ambiental
TendènciaOnades de calor més llargues i perilloses per a la gent gran.
Força motriuCanvi climàtic.
SenyalRefugis climàtics en biblioteques i escoles.
Consell. Si una columna queda buida, potser és un punt cec de l’equip.
Causal Layered Analysis
Per què?
Què és
L’iceberg d’Inayatullah (1998) en quatre capes, de la més visible a la més profunda: fets i titulars (en anglès, litany), causes sistèmiques, visió del món i mites i metàfores. Es baixa per deconstruir el problema (aquí i ara) i després es reconstrueix un futur alternatiu canviant les capes de fons (allà i aleshores).
Quan fer-lo servir
- Quan les conseqüències semblen inevitablement negatives.
- Quan un problema es repeteix malgrat les solucions.
- Per connectar amb el pensament sistèmic.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Partim de la notícia: llistes d’espera i gent gran sola. Baixeu preguntant per què. Després canvieu el mite i pugeu: quin titular en sortiria?
Plantilla en blanc
DeconstruirReconstruir
Aquí i ara ↓ deconstruir
Allà i aleshores ↑ reconstruir
Fets i titularsQuè diuen les notícies?
Llistes d’espera de mesos.
Gent gran sola a casa.
Cap veí gran sense xarxa de cures.
Causes sistèmiquesQuines són les regles del joc?
Cures privatitzades i mal pagades.
Salut i serveis socials descoordinats.
Pisos turístics: menys veïns estables.
Cures com a infraestructura pública i comunitària.
Cooperatives amb sous dignes.
Visió del mónQuins valors hi ha darrere?
Cuidar és cosa de cada família (de les dones).
Cuidar és responsabilitat de tot el barri.
Envellir també és aportar.
Mites i metàforesQuina frase se sent sovint?
“Fer-se gran és una càrrega.”
“Cadascú a casa seva.”
“Cal tot un barri per envellir bé.”
Consell. Es pot reconstruir de baix a dalt (canviar el mite) o de dalt a baix (partir de la visió i preguntar què l’ha de sostenir).
Business Transformation Compass
Com actua l’organització?
Què és
Una matriu de Forum for the Future (versió 2.0) que creua quatre mentalitats (mitigar el risc, dany zero, fer el bé, justa i regenerativa) amb quatre nivells d’acció, d’eliminar el pitjor dany a construir capacitat per a la justícia i la regeneració. Mentalitat i acció són dues coses diferents: una organització pot tenir bones intencions i actuar poc. No és una etiqueta fixa sinó una eina per obrir la conversa.
Quan fer-lo servir
- Per diagnosticar com treballa una organització abans d’un projecte de transformació.
- Per decidir cap a quina mentalitat vol avançar.
- Per triar quines accions concretes la hi acosten.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Situeu les accions que fa avui l’organització a la casella que els toca. Després marqueu cap on voleu anar i quines accions us hi portarien.
Plantilla en blanc
Cada mentalitat té el seu nivell d’acció: per això les caselles de la diagonal (més fosques) són on la intenció i l’acció coincideixen. Fora de la diagonal, l’organització diu més del que fa, o fa més del que diu.
Què fa avuiCap on vol anar
Eliminar el pitjor dany Nivell d’acció 1
Eliminar tot el dany Nivell d’acció 2
Reparar i restaurar Nivell d’acció 3
Justícia i regeneració Nivell d’acció 4
Mitigar el risc
Teleassistència per evitar caigudes greus.
Llista d’espera prioritzada per risc.
Dany zero
Cap persona gran sense una visita a la setmana.
Fer el bé
Programa contra la soledat amb voluntariat.
Sous dignes per a les cuidadores.
Justa i regenerativa
Les famílies cuidadores deixen de carregar-ho soles.
Les cures com a bé comú gestionat pel barri.
Consell. Una mateixa organització pot estar en caselles diferents segons el tema o el moment. Feu-ho tema per tema.
Futures Wheel
I si…?
Què és
Un senyal al centre i, al voltant, les seves conseqüències directes i, a partir d’aquestes, les indirectes, cada vegada més especulatives. Es recorre cada àmbit PESTLE perquè siguin variades.
Quan fer-lo servir
- Després de l’horizon scanning.
- Per generar material per als escenaris.
- Quan el grup pensa massa a prop i cal anar a l’extrem.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Al centre, falten cuidadores professionals. Què passa directament en cada àmbit? I això què provoca? Utopia, distopia o ciència-ficció: tot val.
Plantilla en blanc
Cada post-it indirecte surt d’un de directe. Fes servir els àmbits PESTLE del voltant perquè les conseqüències siguin variades.
Conseqüències directesConseqüències indirectesSocialTecnològicAmbientalLegalPolíticEconòmic
Falten cuidadores
Les famílies assumeixen més cures.
Torns de cures entre veïns.
Cuidadores familiars esgotades.
Es compren més sensors i robots.
La gent gran parla més amb una IA.
Plantes baixes fresques com a refugi.
Locals buits es tornen cases de cures.
Una llei reconeix les cures familiars com a feina.
Les cures compten per a la pensió.
Permisos laborals per cuidar.
Les llistes d’espera, tema electoral.
Servei civil de cures per a joves.
Promeses d’«una cuidadora per illa».
Pugen els preus de les cures privades.
Dones de 55 anys deixen la feina.
Consell. Com més lluny del senyal, més especulatiu. I sigues concret: si la gent gran parla amb una IA, com es diu? Qui la paga?
Futures Cone
Quins futurs? Quins volem?
Què és
Com més lluny mirem, més s’obre el ventall de futurs (Voros, 2003). Les idees es classifiquen en probables (si no canvia res), plausibles (realistes amb el que sabem) i possibles (encara que sorprenguin), i es separen en preferibles i no preferibles. Es treballa amb el Futures Cone Canvas (Foltinek & Schwegler, 2019).
Quan fer-lo servir
- Per ordenar l’exploració abans de triar un escenari.
- Quan l’equip només pensa en el probable.
- Per negociar què és preferible, i per a qui.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Col·loqueu cada idea segons com de probable és i si la voldríeu. Marqueu l’escenari preferible que desenvoluparem.
Plantilla en blanc
Idea preferibleIdea no preferible
★ Escenari triatSuperilla de Cures: una casa de cures a cada illa, gestionada per veïns i cooperativa.
La gent gran dissenya els serveis que rep.
Estudiants que viuen amb gent gran (cohabitatge).
Cuidadores amb sou digne i carrera.
Banc de temps de cures al barri.
Teleassistència a totes les llars de més de 80 anys.
AvuiFutur
Llistes d’espera de mesos.
Més dones deixen la feina per cuidar.
Robots que substitueixen visites per estalviar.
Una asseguradora decideix amb IA qui rep cures.
Barris on només hi viu gent gran sola.
Consell. Pregunta sempre “preferible per a qui?”. Per obrir la ment, afegiu-hi una idea preposterous (“una teràpia atura l’envelliment”) i recordeu quin és el futur projectat si no fem res.
The 10-year bet
Com serà aquest rol?
Què és
Un exercici individual per imaginar com evolucionarà un rol professional d’aquí a 5 i 10 anys: què farà la IA, quines competències quedaran obsoletes i quines en sortiran de noves, i què caldrà supervisar.
Quan fer-lo servir
- Per pensar el futur d’una professió o d’un equip.
- Abans de redissenyar un servei on canviaran les feines.
- Com a escalfament individual abans d’un taller.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Trieu un rol. Per al 2031 i per al 2036, escriviu com serà la feina, quines competències caldran i de què serà responsable aquesta persona.
Plantilla en blanc
D’aquí a 5 anys 2031
D’aquí a 10 anys 2036
El teu rol futurQuè farà la IA? Què continuarà sent humà?
Coordina els torns de veïns i fa les visites de més risc.
La IA li prepara la ruta i l’informe de cada visita.
És la referent de cures de tota una illa.
Les visites rutinàries les cobreixen veïns i sensors.
Les competències clauQuines quedaran obsoletes? Quines noves?
Menys paperassa: l’informe el redacta la IA.
Saber llegir les alertes dels sensors.
Facilitar grups de veïns.
Mediar conflictes entre famílies.
Les teves responsabilitatsQuè hauràs de supervisar? Com col·laboraràs amb la IA?
Revisar el que proposa la IA abans d’actuar.
Decidir quan cal una persona i no un sensor.
Protegir les dades de salut de la gent gran.
Consell. Sigues concret amb les tasques: “la IA fa l’informe de la visita” s’entén; “la IA ajudarà” no.
World Building
Com és aquell món?
Què és
Crear el món futur de manera completa, coherent i detallada: tecnologies, cultures, política, dinàmiques socials… fins que sigui immersiu.
Quan fer-lo servir
- Quan cal que la gent “visqui” el futur abans de decidir.
- Quan hi ha temps i pressupost (exposició, film, renders).
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
És el 2050 i el barri és una Superilla de Cures. Descriviu-lo per dimensions amb detalls molt concrets i escriviu un dia a la vida d’un personatge.
Plantilla en blanc
Vida quotidiana
Cada escala té un torn de cures: dos veïns passen a veure la gent gran cada dia.
Dinar comunitari els dijous a la casa de cures.
Espais
Les plantes baixes són cases de cures amb pati fresc.
Bancs a l’ombra cada 50 metres.
Els terrats es fan horts compartits.
Tecnologies
Els sensors avisen els veïns; cap robot fa visites.
Economia
Les hores de cures es compten en un banc de temps.
Qui fa torns paga menys IBI.
Política
Un consell de cures de l’illa amb veïns, gent gran, CAP i cooperativa.
Cultura i normes
Està mal vist no conèixer els veïns grans de l’escala.
Fer-se gran es celebra amb una festa de l’illa.
Conflictes
Veïns que no volen fer torns i se senten pressionats.
Discussions sobre qui té prioritat a la casa de cures.
Qui en queda fora?
Edificis sense veïns estables (pisos turístics).
Un dia a la vida de…
La Carme té 86 anys i viu sola en un tercer. A les 9 el sensor avisa la Jana, la veïna del segon, que avui fa el torn. Baixen a la casa de cures de la cantonada, on la cooperativa li pren la pressió. Al migdia hi ha onada de calor i el pati ombrejat és ple. A la tarda el consell de l’illa vota si s’obre una segona casa de cures: la Carme vota que sí, però es queixa que les cadires són incòmodes.
Consell. La clau és el detall concret: “comunitat forta” no diu res; “torn de cures a l’escala” sí. Afegeix sempre conflictes i exclusions.
World Hinting
Quina pista el mostra?
Què és
Suggerir el món amb pistes mínimes (un objecte, un document): el minimum viable scenario. Pot ser un prototip diegètic o un future mundane.
Quan fer-lo servir
- Amb poc temps o pressupost.
- En espais públics (mercat, biblioteca).
- Per obrir converses sense explicar-ho tot.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Dissenyeu un sol objecte quotidià de la Superilla de Cures que sembli real. Què insinua del món? Quina pregunta voleu provocar?
Plantilla en blanc
L’objecte del futur
Torns de cures · Escala B
Apunta’t a un torn. Cada hora compta al banc de temps.
| Dia | Veí/veïna | Visita a | Hores |
|---|---|---|---|
| Dl | Jana · 2n 1a | Sra. Carme, 3r | 1,5 |
| Dt | Pol · 1r 1a | Sr. Andreu, 4t | 1 |
| Dc | Sra. Carme | ||
| Dj | Dinar a la casa de cures | tothom | 2 |
| Dv | Aïsha · Bxs | Sr. Andreu | 1 |
Les hores es descompten de l’IBI. Si no pots fer el torn, avisa la casa de cures abans de les 20 h.
Casa de cures
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14Casa de cures
93 000 14 14
Què insinua
Cuidar és una obligació veïnal organitzada.
Hi ha un consell que ho gestiona i una recompensa fiscal.
Detall incòmode
El dimecres és buit: què passa si ningú s’hi apunta?
Dues tires ja arrencades: algú ha trucat.
Pregunta que provoca
M’hi apuntaria?
Qui cuida els que no tenen veïns?
És voluntari o és una obligació?
On ho mostrem
Penjat en escales reals i al mercat municipal, amb una bústia de reaccions.
Consell. Com més quotidià i “avorrit” sembli l’objecte, més creïble és el món que insinua.
Tipus de planificació
Com planifiquem?
Què és
No és un mètode de workshop sinó un mapa per triar com planificar cada decisió (Groß & Mandir, 2024). Depèn de dues preguntes: quanta incertesa hi ha sobre el futur, i quanta agència (capacitat d’influir-hi) tenim. Amb molta incertesa i molta agència, un pla fix no serveix: cal inspeccionar i adaptar, i aquí és on encaixa treballar amb futurs.
Quan fer-lo servir
- En passar de la imaginació a l’acció.
- Quan el projecte té parts estables i parts incertes.
- Per explicar per què un pla fix no serveix per a un problema complex.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Llisteu les decisions que haurà de prendre l’Ajuntament. Per a cadascuna: sabem què passarà (incertesa)? Hi podem fer alguna cosa (agència)? Col·loqueu-la al quadrant que toca i planifiqueu-la d’aquella manera.
Plantilla en blanc
Full de ruta
Saps on vas i el context és estable: un pla amb passos i fites.
Desplegar la teleassistència a les llars de més de 80 anys en 4 anys.
Reformar tres locals municipals.
Inspeccionar i adaptar
Hi ha molta incertesa però pots actuar: provar, revisar i ajustar.
Aquí treballa el design futuringPilot Superilla de Cures: revisar cada 6 mesos i decidir si s’escala.
Banc de temps de prova en dues illes.
El consell de cures ajusta les normes cada any.
Previsió
No ho controles però és previsible: preparar-se a partir de dades.
Quanta gent de més de 80 anys hi haurà al barri el 2035?
Planificació d’escenaris
No ho controles i és incert: un pla per a cada futur possible.
Finançament estatal de la dependència: plans A, B i C.
Què fem si cada estiu hi ha onades de calor?
Consell. Aquí el dissenyador fa de moderador i convocador entre stakeholders amb interessos diferents.
Backcasting
Com hi arribem?
Què és
Primer es defineix el futur desitjable i després es treballa cap enrere fins al present per trobar els passos, partint d’una anàlisi honesta de la situació actual (Robinson, 1988).
Quan fer-lo servir
- Després d’un workshop de visió (el “i ara què?”).
- Per alinear molts stakeholders en un full de ruta.
- Per a canvis llargs i complexos.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Escriviu primer la visió 2050 (a la dreta) i la situació d’avui (a l’esquerra). Després, del 2050 cap enrere: a sobre de la línia, les accions i fites de cada moment; a sota, què ha de canviar perquè siguin possibles.
Plantilla en blanc
← Es treballa des del 2050 cap enrere.
Avui i barreresAccions i fites (a sobre)Què ha de canviar (a sota)Visió
Llistes d’espera, gent gran sola i cures mal pagades.
Mapa de la gent gran sola amb el CAP i l’associació de veïns.
Primera casa de cures en un local municipal buit.
Banc de temps de prova.
Ordenança que reserva plantes baixes per a usos de cures.
Cinc cases de cures obertes.
Consell de cures i banc de temps a cada illa.
Servei integrat salut + social a tot el districte.
Avaluació i ajust del model.
Cap veí gran sense xarxa de cures: el barri cuida en comunitat.
Avui
2030
2035
2040
2045
★2050
Salut i social no comparteixen dades ni pressupost.
Pocs locals públics disponibles.
Que els veïns es coneguin i es comprometin.
Plantes baixes disponibles per a cures.
Cures professionals dignes i en cooperativa.
Servei salut + social amb pressupost compartit.
Consell. La visió és aspiracional; les accions han de ser concretes (“crear un banc de temps”, no “eliminar l’egoisme”).
Three Horizons
Què deixem enrere?
Què és
Tres corbes (Sharpe, 2013): el sistema actual que decau (H1), les innovacions de transició (H2) i el futur emergent (H3). Una innovació H2 pot portar cap a H3 (H2+) o només allargar la vida d’H1 (H2−).
Quan fer-lo servir
- Per revisar si el full de ruta porta de debò cap a la visió.
- En moments de canvi ràpid o d’incertesa.
- Per evitar innovacions que sostenen el sistema vell.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Enganxeu cada post-it damunt de la seva corba: a H1 el que decau, a H2 les innovacions de transició (marcant si ens acosten a H3 o allarguen H1) i a H3 les llavors del futur, que ja existeixen avui en petit.
Plantilla en blanc
H1 (sistema actual)H2 (transició)H3 (futur emergent)H2+ (ens acosta a H3)H2− (allarga H1)
AraFutur properFutur llunyàH1 · sistema actualH2 · transicióH3 · futur emergent
Residències grans lluny del barri com a única opció.
El model “cada família s’ho fa”.
Banc de temps i primer pilot de casa de cures.
Robots de companyia per reduir hores de cuidadores.
Cohabitatge intergeneracional: ja existeix avui.
Cooperatives de cures a cada illa.
Consell. Revisa les H2 tecnològiques: moltes optimitzen el sistema vell en lloc de canviar-lo.
AI for Service Design
On hi entra la IA?
Què és
Un marc per decidir on aporta valor la IA en cada tasca d’un projecte. Baixa de la fase a l’activitat, a l’eina i a cada tasca. Cada tasca és d’un tipus (definir, preparar, relacionar-se amb persones, sintetitzar, decidir, produir o generar) i se situa en un dels cinc nivells d’implicació de la IA: autor (només persones), operador (la IA ajuda), col·laborador (la IA qüestiona i troba buits), aprovador (la IA ho fa i tu ho aproves) i observador (la IA ho fa tot i tu en revises mostres). La IA ajuda sobretot a preparar, sintetitzar i produir; decidir i tractar amb persones continua sent humà.
Quan fer-lo servir
- Per planificar un projecte amb IA tasca per tasca.
- Per acordar amb l’equip què es delega i què no.
- Per explicar al client on s’ha fet servir IA.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Trieu una eina del projecte i desglosseu-la en tasques. Per a cada tasca, poseu-ne el tipus i col·loqueu un post-it al nivell d’IA que li toca, explicant què fa la IA i què feu vosaltres.
Plantilla en blanc
Llegeix-ho fila a fila: cada tasca té un sol post-it, a la columna del paper que hi té la IA. Com més a la dreta, més feina fa la IA i menys el dissenyador.
FaseExplorar
ActivitatRecerca amb gent gran
EinaEntrevista
Tasca tipus de tasca
1 · Autor Només persones
2 · Operador La IA ajuda
3 · Col·laborador La IA qüestiona
4 · Aprovador Tu aproves
5 · Observador La IA ho fa tot
Definir què volem saberDefinir
Tu ho defineixes; la IA t’ajuda a afinar-ho.
Preparar el guióPreparar
La IA en fa l’esborrany; tu l’aproves.
Fer l’entrevistaRelacionar-se
Només persones: cal empatia.
Transcriure i resumirSintetitzar
La IA resumeix; tu revises.
Contrastar amb les dadesSintetitzar
La IA busca buits i contradiccions.
Interpretar les troballesDecidir
L’equip decideix què vol dir.
Fer l’informeProduir
La IA el maqueta; tu l’aproves.
Consell. És una guia, no una norma: pensa sempre en el risc. Com més delicada o difícil de verificar és la tasca, més a l’esquerra.
Brief per a la IA
Com li demano a la IA?
Què és
Un prompt és un brief: com més clar és l’encàrrec, millor és el resultat. La plantilla té set camps: rol, tasca, context, fonts, format, límits i criteris d’èxit. Els omples amb frases curtes i després els ajuntes en un sol text. Existeixen diverses llistes per recordar-ho (PTCF, SPOCK, CRISP); totes demanen pràcticament el mateix i aquesta plantilla les reuneix.
Quan fer-lo servir
- Abans d’encarregar a la IA una tasca important.
- Per crear plantilles que l’equip faci servir sempre igual.
- Quan els resultats de la IA surten genèrics.
Cas d’exemple. L’Ajuntament vol repensar el servei de cures a la gent gran d’un barri de Barcelona pensant en el 2050.
Veure el cas →Consigna
Ompliu els set camps del brief amb frases curtes. Després ajunteu-los en un sol text a la columna de la dreta: aquest és el prompt.
Plantilla en blanc
El brief
RolQui ha de ser la IA?
Ets una investigadora de serveis socials.
TascaQuè ha de fer exactament?
Resumeix les 12 entrevistes i agrupa’n les necessitats.
ContextPer a què és i on som?
És per a l’Ajuntament, que vol repensar les cures a la gent gran del barri.
FontsAmb quina informació treballa?
Fes servir només les transcripcions adjuntes.
FormatCom ha de ser el resultat?
Una taula: necessitat, una cita literal i quantes persones la diuen.
LímitsQuè queda fora?
No proposis solucions. Si una cosa no hi és, digues-ho.
Criteris d’èxitCom sabràs que està bé?
Cada necessitat té una cita real i res no és inventat.
El prompt final
Ets una investigadora de serveis socials.
T’adjunto les transcripcions de 12 entrevistes a gent gran del barri. Són per a l’Ajuntament, que vol repensar el servei de cures. Fes servir només aquestes transcripcions.
Resumeix-les i agrupa’n les necessitats en una taula amb tres columnes: necessitat, una cita literal i quantes persones la diuen.
No proposis solucions. Si una cosa no hi és, digues-ho. Cada necessitat ha de tenir una cita real.
Consell. La redacció importa menys que el context: posa els documents llargs primer, la pregunta al final, i demana que digui quan no sap una cosa.